Una adolescent apareix cremada i esquarterada en un descampat. Trenta anys desprès, el crim segueix sense esclarir-se i la seva família i entorn s'han enfonsat.
M'agrada com l'autora reflecteix i transmet ambdues parts del tema religiós. El fervor i el fanatisme, obediència cega, la manipulació, sobretot a la dona. Tot i ser bastant predictible, manté l'atenció del lector. Com posa en boca de cada un dels personatges la seva posició en front de la situació i les seves creences.
Moltíssimes frases a remarcar!
Com essent tan creient no s'és capaç de no culpar-se a si mateix ni considerar que s'hagi comès ni delicte ni pecat... arriba a ser inhumà, però no se sent culpable, ja que creu que ha sigut pels designis de Déu. Maleïda fe cega. L'autora també aprofita per plasmar la corrupció judicial i de l'Estat, entre diversos temes.
Deixo algunes de les frases que he remarcat, impossible posar-es totes. No en ordre cronològic i sense anomenar personatges, per evitar spoilers:
"Somos una cicatriz. Mi familia es la cicatriz que dejó un asesinato"
"La risa salva más que cualquier religión"
"La verdad que se nos niega duele hasta el último día"
"Yo hice su voluntad, no la mía. Nada más que su voluntad"
"Mi abuelo me educó en la posibilidad de ser libre"
"Qué cosa peor podría pasarme si dejaba de creer"
"Me declaré atea. Y me sentí libre. Sola, rechazada, pero libre"
"Creo en Dios. Soy creyente de una manera cabal, íntegra, apasionada. Brutal si es necesario"
"Busco a quien, sin haber matado a mi hija, se sientió tan culpable de su muerte como para quemarla y descuartizarla"
"El sistema judicial no es inmune a la corrupción"
"Tal vez porque echar de menos alguien vivo tiene más sentido que hacerlo con un muerto. La muerte pide resignación, la ausencia no"
Mariàngels Gabaldón
