Maggie O'farrell ho ha tornat a aconseguir.
La seva gran habilitat per narrar i transmetre genera la necessitat de seguir llegint i no deixar de passar pàgina rere pàgina. Utilitza frases tan precioses com fortalesa de seda. Me'n declaro fan total de l'autora.
En aquesta ocasió ens explica la història de la vida i la mort de Lucrezia de Medici, la seva breu història. Amb qui i quan s'ha de casa, com ha de comportar-se, què s'espera d'ella (un hereu, clarament). El rol de la dona en aquella època. Les característiques d'una nena amb una vena artística molt accentuada i avançada mentalment per a la seva edat però, com la resta de la seva condició, sotmesa a les imposicions de les seves obligacions.Un esperit lliure que intenta viure en la mesura de les seves possibilitats, que no són les millors ni les més adients. Vius amb ella la seva visió del món (tan acotat) al que té accés i la bellesa que ella percep i plasma en els seus dibuixos. Maggie O'Farrell descriu els pïssatges i els llocs amb una aparent senzillesa que fascina. He de reconèixer que la història dels Medici m'importa entre poc i res (mal per part meva, sí) però la forma de gaudir-ka a través de les lletres de l'autora és una altra experiència.
Una molt, molt recomanable lectura.
Sempre comento amb la meva companya Raquel (ambdues sm fans d'aquesta autora) que si escribís un llibre en el que una farola conversés amb un arbre, seria tan interessant, per la forma en la que ella ens ho narra.
Així que, sense més, us animo, sense cap mena de dubte a llegir-lo, a regalar-lo i a gaudir-lo.
Serà un dels meus llibres preferits de l'any, ho sé des del primer moment.
Quan descobreixes la narrativa d'O'Farrell caus a les seves xarxes.
Mariàngels
