"Ja estem morts, amor" és la nova novel·la de Xavier Aliaga, autor de "Les quatre vides de l'oncle Antoine", que en aquesta ocasió ens porta una història íntima i colpidora sobre el dol i la pèrdua. L'Anaïs, morta quan tenia setza anys, ens explica la història de dels seus pares, en Tristany i la Minerva, de com es van conèixer, enamorar i iniciar una vida junts. Una història que podria ser com la de qualsevol altra parella, excepte pel fet que hauràn de fer front a la pitjor de les pèrdues.
Aquesta és una d'aquelles lectura de les que ens remouen molt per dintre. Una història sobre com una famíla afronta la pitjor pèdua. La mort, la vida.
"Passar dies en el calendari no sempre cura"
"...creia que, fins i tot, m'aniria bé, perquè potser me'n podria anar a viure amb mon pare i deixar de suportar ma mare. Fer creu i ratlla. Una altra vida. Sense tantes prohibicions, sense haver de donar explicacions a tothora. Perquè és el que tenia de bo el pare, que no hi era mai. Això és el que pensava des de la meua lògica adolescent."
"El cos acostuma a tramitar amb retard les factures de l'ànima"
"Quan arribaven els dies de lliurar o les vacances, els pares eren uns estranys que no sabien què dir-se i que bolcaven l'atenció sobre la filla per no fer més evident que havien oblidat com estimar-se".
Mariàngels Gabaldón
