Quaranta dones tancades en un soterrani, dins una gàbia i controlades per homes armats.
La més jove no té més coneixement de la vida a l'exterior que el que li expliquen les companyes de més edat.
Un dia, sense cap mena d'explicació, els vigilants desapareixen, sona una alarma i aconsegueixen sortir a l'exterior.
La llibertat ansiada després del captiveri, sí, però a un món àrid, sense ningú, i amb les possibilitats (o la falta d'elles) que s'aniran trobant. Hi haurà més dones com elles? Com s'ho faran per sobreviure a un món que no reconeixen? La falsa sensació de llibertat.
Una molt bona i demolidora lectura que dona peu a moltes reflexions sobre la vida, la llibertat, els límits personals, la condició humana, la solitud...
Com a apunt a tenir en compte, l'autora era jueva i va aconseguir fugir del règim nazi, tot i que part de la seva família va acabar en camps de concentració a Auschwitz.
Aquesta experiència es reflecteix en la novel·la, escrita al 1995 però que fins ara no ha vist la llum al nostre país.
Us recomano llegir-la, no us deixarà indiferents. Fascinada i esgarrifada.
Us deixo un parell de frases de la lectura:
..."què hi fèiem allà, perquè ens mantenien amb vida?"
..."...tota decisió pot ser examinada i, en canvi, l'absència de decisió marcava l'única cosa que volen que sapiguem, que és que no hem de saber res."
Mari Àngels Gabaldon.
