"La vida és química i sentiment. Per una banda: el que sents. Per l'altra: el que prens per seguir-ho sentint."
"Quant de mal pots arribar a fer-te si no et veuen."
"Vull definir un estat abstracte. M'estic curant i no tinc cicatriu per demostrar que he passat per quelcom atroç."
"...la infància com un gaudi o com un càstig. Una intel·ligència que només dura una època. Un material altament radioactiu per adults exigents. No és just tocar-lo, ni alterar-lo, ni manipular-lo: no ens pertany aquest tresor."
"Era un metge qui ho acreditava.... Per fi exercia el meu dret a estar trista."
"Van salvar-me la vida els llibres? Penso que sí: moltíssim..."
M'ha agradat molt aquesta lectura per la naturalitat amb la que tracta un tema tan complex com la depressió. L'autora ens parla a nivell personal de la malaltia, però també de la vida i de l'escriptura, entre altres temes. He anotat moltes frases i fragments, només n'he deixat unes quantes aquí, amb l'esperança que tingueu ganes de llegir-lo sencer. Curiosament, tenia una galerada d'aquest llibre i que d'un dia per l'altre va quedar a l'espera. L'empenta que em faltava ha arribat per incitar-me a llegir-lo ara.
Segueixo convençuda del poder curatiu de la lectura i de que ens arriba quan toca, ni abans ni després.
Mari Àngels Gabaldon.
