A La nit de la esvàstica, Katherine Burdekin, ens transporta a un món postapocalíptic on el nazisme ha triomfat i ha esdevingut el sistema polític dominat. El món ha quedat dividit en dos imperis en un conflicte estàtic, tot i les similarituds entre tots dos: l'Imperi Alemany i l'Imperi Japonès. Dins de l'imperi Alemany, el hitlerianisme ha esdevingut la religió oficial i la societat s'organitza en una jerarquia al capdemunt de la qual hi ha el Führer, i, per sota d'ell, els Cavallers, els nazis, els pobles conquerits i, finalment, les dones. La història segueix a l'Alfred, un anglès de peregrinatge pels llocs sagrats del nazisme a Alemanya, qui es retroba amb en Hermann, un jove nazi que treballa a la granja del Cavaller Von Hess, l'aristòcrata local. En Hermann és un nazi devot, un bon alemany que menysprea les dones i no qüestiona l'ordre de les coses. Tanmateix, la seva convicció és qüestionada quan Alfred li confessa que pretén destruir l'Imperi Alemany.
A través dels ulls del protagonista descobrim un món on la història s'ha falsificat i la identitat es redueix a la pertinença a un grup ètnic. El llibre és una crítica ferotge a la intolerància i la ceguesa ideològica que han portat a la supremacia nazi en aquesta realitat alternativa. A més a més, Burdekin explora temes profunds, com ara la construcció de la identitat, la memòria històrica i la resistència enfront la tirania, així com l'indissociable vincle entre el masclisme i la ultra-dreta. Aquesta obra, escrita a l'any 1937 sota pseudònim, ha servit d'inspiració per a altres distopies més conegudes, com ara 1984 de George Orwell o El conte de la criada, de la Margaret Atwood. Més de 80 anys després de la seva publicació, La nit de l'esvàstica encara té una gran rellevància avui en dia, recordant-nos que la lliçó del passat és vital per a comprendre el present i imaginar un futur més just i tolerant.
Martí Segura
